…badalona…

…avui vull dedicar-li a aquest poema a totes aquelles persones que continuen convençuts de que fer-ho plegats és el millor, a tothom que s’aplega sota #femhoplegats, com a horitzó. I és sobre tot un agraïment enorme a la feina feta.

He triat el poema País del llibre Llei d’estrangeria de Manuel Forcano, un dels meus poetes preferits, juntament amb Maria Mercè Marçal.

Sé que la poesia no està de moda, però a mi sempre em salva, és un flotador salvavides. Després de llegir a Forcano, avui al tren, la meva ciutat és millor i més maca que ahir, malgrat tot.

País

Al teu país el sol ho crema tot
i has vingut a la recerca
d’ombra.

Al meu país
es fa fosc molt d’hora
i he vingut assedegat de llum.

La fam d’aquell pa de set
ha desaparegut
en trobar-nos.

Manuel Forcano de Llei d’estrangeria

…mesquinesa…

…malauradament no podem afirmar com feia Salvat-Papasseit que res no és mesquí.

RES NO ES MESQUÍ

A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
– Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit, de L’Irradiador del port i les gavines.

…nas congelat…

…quin fred que fa a l’estació de la renfe de badalona a les 7.30 del matí! uf uf!
M’he vist, per un moment, com les flors oblidades de Kavafis:

EL OLVIDO

Encerradas en un invernadero
bajo el cristal, las flores olvidan
que la luz existe
y cómo temblaban bajo el rocío.

K. Kavafis