…nit…

La dolor.

De nit
Quan totes les formes d’amor
et semblin vanes.
Quan els records i la por. Quan el cos
tremoli, fràgil,
sorprès de la dolor que el té.
Quan aquesta foscor t’embeni fort els ulls,
aleshores,
Vés i arriba’t a les palpentes a la cuina
i a poc a poc
il·lumina-la amb la llum de la nevera:
mira, de sobte ets enmig d’un camp de flors
dibuixades pertot a les rajoles.

Manuel Forcano
Del llibre De nit

…dels llibres…

Guspira

És aquest el desamor dels llibres.
El desert en els ulls de les dones grans.
La lluita per no perdre la pèrdua.

És aquest el desamor de la vida.
Mires al centre, un cadàver de guspira.
Encara em veig adolescent.
Un cor sencer, com mai tornarà a ser.

MG

…una forma d’amor, la llibertat…

Quote

Margarit per passar el dijous. Fa molta falta.

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
La llibertat

Joan Margarit

…goytisolo..

…no és ni molt menys uns dels meus poetes preferits, però aquest sí que podria ser un dels meus poemes preferits. El posaria de color gris. Com dels anys 70.

Una historia de amor:

Se amaban. Era el tiempo
de las primeras lluvias de verano
y se amaban. Los días
fueron como una larga cinta blanca
que rodeara sus cuerpos enlazados.

Pasó un año tal vez
y luego tres o siete todavía
ellos se amaban muy directamente
buscándoles en la sombra de los parques
en los lechos furtivos.

No hablaban casi nunca. Ella decía
que la esperaban que tenía miedo
y él trabajaba en la oficina
y miraba el reloj esperando la hora
de volver a su lado nuevamente.

Eran distintos y se amaban. Él
estaba casado con una rubia idiota
y ella tenía cuatro hijos
y un marido metódico y alegre
que nunca la entendió.

Se amaban en silencio
como cumpliendo un gran deber.
Sus vidas eran diferentes pero
algo muy fuerte les unía algo
que quedaba cumplido en sus abrazos.

José Agustín Goytisolo
De Algo sucede (1968)