…verrà la morte…

Avui mirant tots els llibres de poesia de les lleixes de casa, he trobat el meu poema preferit de Cesare Pavese del llibre Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Gràcies a la mania que tinc de datar tots els llibres sé que me’l vaig comprar el 5 de gener de 1994, tenia 18 anys, ara en tinc el doble i em continuo emocionant cada vegada que llegeixo aquest poema. I com el poema, espero recordar aquest moment durant els propers 18 anys de la meva vida i els que vinguin després.

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi-
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

Cesare Pavese

No us perdeu la interpretació de Vittorio Gassman.

…divendres sant…

…tot tancat i barrat, només passejar, més enllà del dia sant.

“ALL SHALL BE WELL…”
JULIANA DE NORWICH, Book of revelations, xiii, 1373

Des del portal de casa,
encara puc veure
com enfila el carrer el pare.
A dins, una mare, abans,
molt abans de ser una malalta.
Al plat, per exemple, un bacallà
amb carxofes, ou dur i panses:
podria ser un divendres de Pasqua.
Tot d’una, sona un esbart de gosses:
el metall al pedrís, de l’home
en deixar la llet per a la casa.

En les imatges, tot encara és possible,
i en l’olor i fins i tot
en un invisible tacte.
Miro el llibre obert
i vull creure més que mai
en l’anacoreta de l’Edat Mitjana:
“Tot anirà bé, tota mena de cosa
anirà bé.”
Com fer-se pas, però,
entre tants records,
tanta presència absent,
tanta, tan quotidiana recança?

Marta Pessarrodona

…pessoa…

…la veritat que mai havia llegit a Fernando Pessoa. No he tingut mai a les mans un llibre seu, no sé gaire de la seva vida ni de la seva obra. Em vaig trobar amb ell fa uns dies per casualitat i ja no l’he pogut oblidar. Avui l’he buscat. I crec que avui serà el primer dia d’una llarga relació amb el poeta lisboeta.

Tenho tanto sentimento

Tenho tanto sentimento
Que é freqüente persuadir-me
De que sou sentimental,
Mas reconheço, ao medir-me,
Que tudo isso é pensamento,
Que não senti afinal.

Temos, todos que vivemos,
Uma vida que é vivida
E outra vida que é pensada,
E a única vida que temos
É essa que é dividida
Entre a verdadeira e a errada.

Qual porém é a verdadeira
E qual errada, ninguém
Nos saberá explicar;
E vivemos de maneira
Que a vida que a gente tem
É a que tem que pensar.

Fernando Pessoa

Tengo tanto sentimiento

Tengo tanto sentimiento
Que es frecuente persuadirme
De que soy sentimental,
Pero reconozco, al medirme,
Que todo eso es pensamiento,
Que no sentí al final.

Tenemos, todos los que vivimos,
Una vida que es vivida
Y otra vida que es pensada,
Y la única vida que tenemos
Es esa que es dividida
Entre la verdadera y la errada.

Cual incluso es la verdadera
Y cual errada, nadie
Nos sabrá explicar;
Y vivimos de manera
Que la vida que la gente tiene
Es la que tiene que pensar.

Fernando Pessoa

…a la nit…

…a vegades tinc el convenciment que els poemes em troben a mi i no jo a ells.

CANCIÓN PARA FRANQUEAR LA SOMBRA

Un día nos veremos
al otro lado de la sombra del sueño.
Vendrán a ti mis ojos y mis manos
y estarás y estaremos
como si siempre hubiéramos estado
al otro lado de la sombra del sueño.

José Ángel Valente