I EL SEU ESGUARD

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m’ha posat
li deia així
baix baixet
a l’orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

Joan Salvat Papasseit

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

Verd insondable

Recordes quan d’infants ens preguntàvem
si el verd que jo veia era el verd que tu veies,
o tots dos n’hi dèiem verd però mai no sabríem
si, més enllà del nom, en compartíem l’essència?
Ara, després de tant temps,
hem descobert entre nosaltres
un reguitzell de besos afamats, trapelles,
tots verds. I em pregunto si tu hi veus
caniques verdes per jugar tothora
i jo caramels de color verd
per deixar que se’m fonguin a la boca.
També em pregunto si mai t’ho preguntes
i si el verd de la teva pregunta és el meu verd.

Cèlia Sànchez-Mústich

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

MATERNITAT

Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.

Marc Granell

En aquest viatge hem tingut uns companys meravellosos que ens han ajudat a entendre millor el món que ens esperava a tots plegats i que esperàvem setmana rera setmana amb il·lusió, esperança i també, cal dir-ho, por. Per entendre l’amor amb majúscules que havia de venir.

Hem compartit dubtes, inquietuds, somriures, curiositat i sobre tot l’alegria immensa de cada naixement.

Aquest …dilluns… és per tot vosaltres, perquè he pensat en vosaltres aquest dia de Nadal, el primer dia de Nadal de les nostres filles i fills. He recordat cada classe, cada moment, cada panxa, cada relat, cada rostre mentre veia els llums de la carretera passar ja de nit.
Bon Nadal!

L’AMOR

T’estimo tan tan endins
que no tinc por de la por
ni dels límits o els confins
més desconeguts del jo.

Dolors Miquel

L’altre dia parlava amb el seu pare de com és d’excel·lent i diferent en Manuel Forcano. Em costa adjectivar poetes que m’estimo perquè sé que mai trobaré les paraules que expressin el que sento quan els llegeixo. I amb Forcano em quedaré sempre curta.

Amb cada cosa

Després del temporal i el gris fosc de la finestra,
surt i fes que el cor et bategui
d’acord amb cada cosa.

Amb l’arbre sol
enmig del prat. Amb les runes d’un niu
entre branques esbucades. Amb el camí que fas,
les mans arrugades al fons
de les butxaques.

Que et sigui igual
si el mar ara a l’hivern es menja brutalment la platja:
les boies suraran.

I imagina
que respires l’aire volat per un ocell
tot just escapat d’un gabió.

Manuel Forcano, de Com un persa.

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi-
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

Cesare Pavese

No us perdeu la interpretació de Vittorio Gassman.

XI
(versió pròpia del poema original de M.A. Riera)

T’ho vull dir
com les mares, Muriel:
- T’estim.
Senzillament
així, com ho fan les mares.
Sense una síl·laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules
on congriar el tufet malaltís de sempre.

T’estim així,
amb la veu
amb què dic
“vertical”, “cop de puny”,
“dos-cents cinquanta”.
Sense una lletra amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui estén un pergamí de lletra gòtica.

Ara mateix
t’estim.
Tota la resta cau més enllà.

Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.

Miquel Àngel Riera, del llibre Poemes a Nai,

47

Dic “tu”, dibuixo
un breu espai amable
on tens cabuda.

M’adono que ja hi eres
i em veies dibuixar-lo

Cap claredat no dorm

Immensurable
S’imposa aquest cos
A partir d’un lleu somriure
Creixent damunt les ombres
D’un espai insondable

Tu i les ombres
Les ombres i jo

Feliu Formosa, del llibre Amb afecte.