allà on he estat aquests 4 dies de festa n’hi havia tantes, tant diferents però sempre amb aquest poder de deixar bocabadat per la lluïssor dels pètals fent dring dring al ventet:
QUATRE COSES
M’abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
que vagi de gust
…un recordatori de Kavafis, dels que encongeixen el cor:
EN TANT QUE PUGUIS
I si doncs no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l’abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.
No, no l’abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis,
fins que es torni com una forastera enfadosa.
Kavafis
avui un enllaç de poemes de Gabriel Ferrater en alemany, gentilesa de Lletra:
que vagi de gust :)
avui un haiku, del anomenats moderns de Masaoka SHIKI:
dedemushi
nokashira motageshi
ni mo nitari
El caracol
levanta su cabeza:
se me parece.
(trad.: Antonio Cabezas)
i un altre dels coneguts com a clàssics, Îo SÔGI:
tsuki otsuru
asashio hayashi
natsu no umi
muere la luna,
brisa leve del alba,
mar en verano
(trad.: José María Bermejo)
que vagi de gust
…l’enric casassas des de Calç ens convida a buscar les presons naturals, les de cadascun i les mil maneres de fugir d’elles, gairebé sempre mirant el mar. Us recomano en Casassas, des dels versos més divertits fins els més punyents, no deixa mai d’nedar fins ben al fons!
LES PRESONS NATURALS
Quan he clavat els colzes a la taula
i m’he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m’he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m’he posat a remar,
he fugit,
cap a mar.
Enric Casassas
que vagi de gust