avui, tot i ser divendres, el …dilluns… va una mica atabalat, unpoema d’una poeta que acabo just de conèixer. Peri Rossi és uruguaia, sorprenentment he descobert que ja té una mà de llibres de poesia publicats que d’ara en endavant m’afanyaré en llegir!
Una mostra, que segur que serà del gust de la malenca:
PLENILUNIO
Por cada mujer
que muere en ti
majestuosa
digna
malva
una mujer
nace en plenilunio
para los placeres solitarios
de la imaginación traductora.
“Diáspora” 1976
que vagi de gust
gràcies a furilo he pogut gaudir d’un flash meravellós sobre el simbolisme dels colors, no us el perdeu!
Color in motion
pel dilluns, el verd és molt més que relaxant :)
avui gairebé uns haikus de Feliu Formosa, plens d’amor, de desig, de gotes d’aigua i de llapis de colors:
47
Dic “tu”, dibuixo
un breu espai amable
on tens cabuda.
M’adono que ja hi eres
i em veies dibuixar-lo
49
De nit arribes,
a la pell se t’encenen
guspires d’aigua.
Les apago amb els llavis,
però es tornen a encendre.
Feliu Formosa
que vagi de gust :)
avui fa cinquanta anys de la mort de la Frida Kahlo, la meva pintora preferida. Ella pintava l’horror només mirant-se al mirall, el patiment convertit en art desgarrador.
No us perdeu aquest enllaç, amb algunes de les seves obres, la més esfereïdora: Las dos fridas.
Ni aquest sobre la seva vida, ordenat per décades. I si us interessa de debó, us recomano que busqueu i contempleu la seva obra des de l’estòmac.
I, de pas, consulteu alguns llibres:
-Frida: una biografía de Frida Kahlo, de Herrera, Hayden
- Frida Kahlo , de Jamís, Rauda
que vagi de gust :)
avui, com no podia ser d’una altra manera, Pablo Neruda:
EL VIENTO EN LA ISLA
El viento es un caballo:
óyelo cómo corre
por el mar, por el cielo.
Quiere llevarme: escucha
cómo recorre el mundo
para llevarme lejos.
Escóndeme en tus brazos
por esta noche sola,
mientras la lluvia rompe
contra el mar y la tierra
su boca innumerable.
Escucha como el viento
me llama galopando
para llevarme lejos.
Con tu frente en mi frente,
con tu boca en mi boca,
atados nuestros cuerpos
al amor que nos quema,
deja que el viento pase
sin que pueda llevarme.
Deja que el viento corra
coronado de espuma,
que me llame y me busque
galopando en la sombra,
mientras yo, sumergido
bajo tus grandes ojos,
por esta noche sola
descansaré, amor mío.
Pablo Neruda
que vagi de gust