…acabo de rebre els butlletí de Lletra i a l’encapçalament he trobat aquest poema de Jaume Subirana saludant a la tardor. Li dedico especialment a un amic, si em permet dir-li així :), que estima “los días de jersey gordo” i a l’ana malenca que m’ho va xerrar :))

Que sempre fos setembre, que l’hivern
ens esperés en va.
Que cada aiguat,
que tot el fred, que tanta absurda pressa,
que tot el que s’acosta, trist octubre,
fos cada cop com la sorpresa amable
de la primera pluja,
de la primera cita,
del retrobat jersei.

Jaume Subirana

…coses com aquesta són les que em provoquen certes èpoques d’autisme i ganes de querellar-me amb la realitat i la humanitat:

Cau una banda de proxenetes de carretera

les carreteres són les del Vallès Oriental. Casualment he transitat aquestes carreteres durant aquest mes d’agost bastant sovint i el tema de la prostitució a la carretera ha estat present en més d’una conversa. Jo mai m’havia fixat en que a les vores de les vies es trobessin dempeus unes noies que no semblaven esperar el bus, sinó que més aviat esperaven que algú parés per oferir-li l’únic que algú sense recursos (bonica paraula molt de moda), és a dir, sense un puto duro i aterroritzada a base de cops i vexacions, sexe.

I clar, es veu que sempre hi ha algú que para, perquè 600 Euros no apareixen del no res…