….avui, tot desfilant els blocs d’altres de Flux, m’he trobat amb aquesta delícia, Octubrina, no deixeu de visitar-lo si us agraden les paraules :))

…amb tant de traginar l’estatut d’un lloc a l’altra, de la mà de la constitució, de diaris a televisions, de les teles a les radios i torna a començar, he recordat un poema de Pere Quart, molt addient per aquesta època on ens fan creure que tots hem de tenir una opinió o una altra sobre aquests temes tant mediàtics…

SÍNTESI

La Constitució
no em fa fred ni calor.
L’ha feta sense mi
un ardat grimpador
cobejós i mesquí
d’experts sense parió
en l’art de consentir.

Ben pocs votaran NO
i molts votaran SÍ.
¿I per quina rao
la cosa anirà així?
Els mòbils són la por
d’una subversió,
la manca de juí,
el no saber qui es qui,
l’influx de tal senyor,
l’espera d’un guardó
o l’ordre d’obeir…

Què haig de fer? Què puc dir?
Com que l’abstenció
és una evasió
de bàmbol o coquí
jo, lliure i complidor,
haure de votar NI.

Pere Quart

…per passar el temps, uns mots encreuats, un sudoku que està tant de moda, o llegir Benedetti, que no està de moda, no és bestseller ni està a les llistes de més venuts d’aquest nadal. Ara, proveu de dedicar-li temps, i no el passareu, el gaudireu:

Pasatiempo

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.

Luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque un océano
la muerte solamente
una palabra.

Ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.

Ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.

Mario Benedetti