…dilluns…

…una persona que ha llegit Forcano aquest cap de setmana, arran d’una recomanació apassionada que jo li vaig fer, m’ha dut de nou a rellegir alguns versos que sempre saben a poc…

Ombra mai fù

Recordar exacte una rosa besat de llavis
és provar d’encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplendent des del camí,
i l’ombra d’aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall un de les bicicletes a terra
l’una damunt de l’altra.

Manuel Forcano

…que bé començar els anys parells amb els versos de tan bona companyia, la de Carmen Martín Gaite:

Let it be

No avizores ya más
en el montón de ayer
con los ojos avaros
de un viejo zahorí.
Tampoco hay rutas nuevas,
no, mujer,
riete de los faros,
let it be.

Hicimos, Rafael,
barquitos de papel,
los lanzamos al río,
no están aquí ni allí.
Lo que se fue no está,
lo que venga vendrá,
nada es tuyo ni es mío.
let it be.

Carmen Martín Gaite, del llibre Después de todo. Poesía a rachas.