“-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor… Calen ritus.”
Antoine de Saint-Exupéry
…avui és l’aniversari del meu amic A.G., tot i que té noms diferents per cadascuna de les seves facetes artístiques, i el vull felicitar amb milers de petonets de puntetes i un poema de J. Perucho, que parla del misteri…que ens manté el cor bategant…
EL MISTERI
Va venir i em digué les paraules.
Eren unes paraules que he oblidat
de la mateixa manera que vaig oblidar
el seu rostre de pedra.
Ara recordo aquestes coses,
però no en trobaré el sentit.
El misteri perdura per sempre
i això em fa la vida suportable.
Joan Perucho
..aquest va ser el primer poema que vaig aprendre’m de memòria, i encara el recordo:
RIMA LX
Mi vida es un erial,
flor que toco se deshoja;
que en mi camino fatal
alguien va sembrando el mal
para que yo lo recoja.
Gustavo Adolfo Bécquer
…també a 8è o potser ja a 1r de BUP, vaig descobrir aquest poema al llibre de lite, amb una ilustració molt divertides: unes sandàlies gegants descansant sobre la sorra de la platja :))
PLAYA
A Federico García Lorca
Las barcas de dos en dos,
como sandalias del viento
puestas a secar al sol.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Sobre la arena tendido
como despojo del mar
se encuentra un niño dormido.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Y más allá, pescadores
tirando de las maromas
amarillas y salobres.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Manuel Altolaguirre
Powered by WordPress