…ja sento dringar l’estiu: les veus que arriben de la platja i la fortor de les cremes solars a les 12 del migdia són senyals inequívoques de que l’estiu ja treu el nas per la porta. T’hem estat esperant amb moltes ganes aquest any.
L’aventura
SENSACIÓ
I
Pels vespres blaus d’estiu aniré pels conreus,
picotejat pels blats, sollant l’herba menuda.
Somniós, sentiré la frescor sota els peus,
deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.
No pensaré en res, no parlaré per res,
mes l’amor infinit m’inundarà l’entranya.
I aniré lluny, ben lluny, de mi mateix després,
feliç, per la Natura -com amb una companya.
Josep Palau i Fabre
Del llibre Laberint
1 comment on “…estiu, estiuet…”
i que siguin molts els matins d’estiu
en què amb goig, amb quin goig
arribis a ports que abans ignoraves.