dilluns com avui haurien de passar-se dormint, de fet, avui és un dilluns com cal, d’aquells on les coses estan desbaratades i res, excepte suaus excepcions, és com hauria de ser, o ens agradaria que fos, clar. És el que té el cansanci, que es veu tot desde la incertesa:
INCERTESA
ressona dins la cambra
el tambor del dubte
no responen les coses
al que sabem què són
la boira
envaeix l’escenari
angoixa
de no ser ningú ben bé
com hauria de ser
Albert Ràfols Casamada
que vagi de gust