…verd…

…aquest poema és un dels que més he llegit. Em recorda coses que em passaven pel cap quan era petita i quan miro la meva filla em pregunto: li passaran a ella pel cap aquests pensaments? quins seran? Tot per fer i per descobrir.

Verd insondable

Recordes quan d’infants ens preguntàvem
si el verd que jo veia era el verd que tu veies,
o tots dos n’hi dèiem verd però mai no sabríem
si, més enllà del nom, en compartíem l’essència?
Ara, després de tant temps,
hem descobert entre nosaltres
un reguitzell de besos afamats, trapelles,
tots verds. I em pregunto si tu hi veus
caniques verdes per jugar tothora
i jo caramels de color verd
per deixar que se’m fonguin a la boca.
També em pregunto si mai t’ho preguntes
i si el verd de la teva pregunta és el meu verd.

Cèlia Sànchez-Mústich

Leave a Reply

Your email address will not be published.