…de vegades m’atabalo. M’atabalo quan busco un poema al …dilluns… convençuda de que ja hi és i me n’adono que no. I no hi és perquè devia pensar que ja l’havia publicat. I no em vull fer pesada repetint poetes. I, llavors, veig que els meus poetes preferits gairebé no tenen lloc en aquest bloc. És per això que serveixen els cercadors. Avui Estellés.
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés