…pluja…

…tot el cap de setmana que plou i no sembla que avui hagi de ser diferent.

TEMPESTA

Tota la nit va ploure
com negre enyor d’un somni,
i la pluja a les teules
era com una música
ja escoltada a la infància.
Canaleres amb molsa
conduïen l’aiguat
a la canal del ràfec
que, amb veu fosca i profunda,
rajava a la cisterna.
Un rítmic degotall
feia el solo a les fosques.
Els dos us abraçàveu,
tan joves, quan un llamp
feia entrar la claror
fins al fons de la cambra.

Joan Margarit

Leave a Reply

Your email address will not be published.