Trobo a faltar els dies quan matinava només pel plaer de veure sortir el sol darrera el vidre de les finestres.
Tocar la fredor del vidre amb el nas i sentir l’olor de llenya de la llar de foc dels veïns.
Trobo a faltar entrar a casa i aturar-me un moment de silenci a contemplar la pols filtrada pels raigs de sol de tardor.
Trobo a faltar caminar pel carrer sense rumb, només pel plaer de caminar.
Trobo a faltar badar mentre miro el paisatge borrós i canto una cançó que vaig aprendre anys enrere.
A vegades, em trobo a faltar a mi mateixa abans de ser mare.