…ser mare bis…

Hi ha una solitud en el ser mare que no es pot explicar de cap manera.
Un horitzˇ blanc i infinit.
Cap mÓ se t’adreša i la pols et menja els llavis.
╔s esfere´dor quan veus que l’˙nica mÓ que s’atansa Ús la teva.
Que la mÓ que t’espera et mira amb els teus ulls.
Que ho esperen tot.
Quina por tenir por de fer miques aquesta esperanša.

Leave a Reply

Your email address will not be published.