…de la m…

Pel carrer, de la m amb els meus fills, sempre em ve al cap en aquest poema.

Dona’m la m

Dna’m la m que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
noms en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dna’m la m i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ning.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besar ta galta;
i la besada ens dur el joc d’amar.

Dna’m la m que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
noms en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Leave a Reply

Your email address will not be published.