…ser mare…

Trobo a faltar els dies quan matinava només pel plaer de veure sortir el sol darrera el vidre de les finestres.
Tocar la fredor del vidre amb el nas i sentir l’olor de llenya de la llar de foc dels veïns.
Trobo a faltar entrar a casa i aturar-me un moment de silenci a contemplar la pols filtrada pels raigs de sol de tardor.
Trobo a faltar caminar pel carrer sense rumb, només pel plaer de caminar.
Trobo a faltar badar mentre miro el paisatge borrós i canto una cançó que vaig aprendre anys enrere.
A vegades, em trobo a faltar a mi mateixa abans de ser mare.

…tardor…

Plou.

MENTRE TU DORMS

A la Joana

En la plaça sotmesa per la pluja,
miro l’alta finestra il·luminada
que no vull perdre mai: no vull rendir-me
a la condemna de la vida.
Aquest ja no és ni un lloc de la ciutat,
ningú no seu als bancs: damunt la sorra
s’hi fan tolls que emmirallen
el rètol lluminós de l’hospital.
De tard en tard les portes automàtiques
de vidre il·luminades pel vestíbul
s’obren per a que passi
una fosca figura rutinària.
Unes crosses travessen el carrer,
invisibles s’acosten a un dels cotxes,
el nostre, que ens durà sota la pluja
cap al silenciós dolor futur.
La teva calidesa ha estat efímera.
Trista felicitat d’aquesta calma
mentre recordo quan tu i jo teníem
uns matins que ens guardaven les mirades.
Em feia tanta por deixar-te sola.
Per dèbil i petita que la llum
sigui en la fosca, aquest és el consol:
ja no hi haurà més desempar que el meu.

Joan Margarit. Joana.
Barcelona, tardor del 2000

…el deure i la bellesa…

L’altra dia vaig trobar uns versos en un board de Pinterest

d’una poeta americana que no coneixia, l’ Ellen Sturgis Hooper. I, com passa sempre quan comences a navegar, vaig descobrir el Transcendental Club, que no coneixia.

Els versos eren els dos primers d’aquest poema:

I slept, and dreamed that life was Beauty;
I woke, and found that life was Duty.

Was thy dream then a shadowy lie?
Toil on, sad heart, courageously,
And thou shalt find thy dream to be
A noonday light and truth to thee.

The Dial (July 1840)
Ellen Sturgis Hooper

F.G.L.

In memoriam.

MEMENTO

(Caña y Soleá de Triana)

Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.

Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.

Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.

¡Cuando yo me muera!

Federico García Lorca
Fuente Vaqueros, Granada, 5 de junio de 1898 – entre Víznar y Alfacar, Granada, 18 de agosto de 1936.
Assassinat pels feixistes.

…el decensís…

…m’agrada aquest poema, tot i no tenir gaire a veure amb el desencís, potser per això mateix, de fet.
És difícil aprendre a gestionar aquest sentiment, perquè el que sí he aprés és que se n’ha d’aprendre. O assumir-lo, també.

que més talla

Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Al trosset de vidre que més talla
hi escriuen poemes els poetes.

Ronny Someck, Trosset de vidre.