…fa temps que aquest poema lluitava per ser al …dilluns…, avui ja ho ha aconseguit. ?s un dels poemes de Bau?? que destil?len m?s tristor, nost?lgia i aquella petita tristesa que fa somriure t?midament, camuflant el forat que deixen aquelles coses que haguessis volgut viure i que ja no seran mai. Nom?s existeixen en els records que mai tindr?s, un futur ple de records amb els que plorar i riure, tot sempre farcit de tristor.<\/p>\n
UNA VEGADA ENCARA… <\/p>\n
Una vegada encara, anit, torn a pensar
\nque si no t’haguessis mort com et morires,
\njo, a l’estiu, t’hauria recollit
\nmolts feixos de llenya seca per cremar
\na l’hivern a la foganya i perqu? tu
\npoguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,
\nels teus somnis haurien fuit per camins de tendresa
\ni s’haurien omplert de petites illes de felicitat,
\npetites illes contra la meva trista adolesc?ncia.
\nPer Santa Margarida haur?em anat a la fira del poble,
\ni despr?s haur?em anat a veure el mar.
\nQuan la vellesa t’hagu?s acalat,
\njo mateix t’hauria fet un gaiato d’ullastre,
\ni els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.
\nJo hauria duit uns cal?ons apeda?ats i descolorits,
\ni un capell de palla m’hauria tapat un poc els ulls.
\nQuan les figueres que estan devora el cam?
\nhaguessin comen?at a deixar caure les fulles,
\njo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos
\na tots dos, si no t’haguessis anat fent aquella rialla de morta. <\/p>\n
Miquel Bau??<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
…fa temps que aquest poema lluitava per ser al …dilluns…, avui ja ho ha aconseguit. ?s un dels poemes de Bau?? que destil?len m?s tristor, nost?lgia i aquella petita tristesa que fa somriure t?midament, camuflant el forat que deixen aquelles coses que haguessis volgut viure i que ja no seran mai. Nom?s existeixen en els … <\/p>\n