…de Miquel ?ngel Riera, mai havia parlat d’aquest poeta. La primera vegada que vaig llegir aquest poema, vaig voler llegir-los tots i amb el meu millor amic, vam anar a buscar-lo a la Central, abans de ser reformada. El meu amic va trobar el petit llibre als estants del pis de dalt, com un tresor amagat en una illa i ell amb un mapa imaginari en una m? i en l’altra el trofeu de Nai em va mirar dient: Ja el tenim!!!!!!!!! S?n aquells moments que comparteixis i gaudeixes amb les persones que estimes des de dins.<\/p>\n
[I] <\/p>\n
T’estim, per? me’n fot. No em resta gaire
\nde suportar l’humiliaci? del v?mit
\nd’esser que ?s estimar. Ja acaba eixa hora
\nde finestrals oberts i dents polsoses,
\nde taques de pantaix per les solapes
\ni de taurons pels m?sculs o dreceres.
\nTa’teix si em fon els ploms de la m? dreta
\nun calfred com un crit que sempre et xucla
\ncam? dels meus endins, pels dits em neixen
\naurores boreals com a contagis.
\nT’estim, per? me’n fot. Visc a l’espera
\ndel glop definitiu que em redimeixi,
\ndel glop unificat que em deixi dir-te:
\n-Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis. <\/p>\n
Miquel ?ngel Riera<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
…de Miquel ?ngel Riera, mai havia parlat d’aquest poeta. La primera vegada que vaig llegir aquest poema, vaig voler llegir-los tots i amb el meu millor amic, vam anar a buscar-lo a la Central, abans de ser reformada. El meu amic va trobar el petit llibre als estants del pis de dalt, com un tresor … <\/p>\n