…l’altre dia parlava amb l’ana malenca sobre el surrealisme, i d’aqu? vam arribar a Lorca, poeta estimat i adorat per ambd?s. “Lorca ?s Lorca”, aix? el vam definir, mirant al nores, cadascun pensant en un poema diferent, tots engendrats per la mateixa genialitat. “Lorca ?s Lorca” i no cal dir res m?s. Cal, aix? s?, llegir-lo amb passi? i valentia, amb tossuderia, a cor obert. Avui, ja passat aquell dia que en realitat es va convertir en vespre, he trobat el poema de Lorca, que ens uneix amb un fil prim, flexible, que ens envolta a tots dos.<\/p>\n
DESEO<\/strong><\/p>\n S?lo tu coraz?n caliente, Mi para?so, un campo Sin la espuela del viento Una enorme luz Un reposo claro Y tu coraz?n caliente, Federico Garc?a Lorca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" …l’altre dia parlava amb l’ana malenca sobre el surrealisme, i d’aqu? vam arribar a Lorca, poeta estimat i adorat per ambd?s. “Lorca ?s Lorca”, aix? el vam definir, mirant al nores, cadascun pensant en un poema diferent, tots engendrats per la mateixa genialitat. “Lorca ?s Lorca” i no cal dir res m?s. Cal, aix? s?, … <\/p>\n
\nY nada m?s. <\/p>\n
\nSin ruise?or
\nNi liras,
\nCon un r?o discreto
\nY una fuentecilla. <\/p>\n
\nSobre la fronda,
\nNi la estrella que quiere
\nSer hoja. <\/p>\n
\nQue fuera
\nLuci?rnaga
\nDe otra,
\nEn un campo de
\nMiradas rotas. <\/p>\n
\nY all? nuestros besos,
\nLunares sonoros
\nDel eco,
\nSe abrir?an muy lejos. <\/p>\n
\nNada m?s.<\/p>\n