…he estat buscant aquest poema ?rduament els ?ltims dies. No he parat fins que l?he trobat. <\/p>\n
Cada vegada que llegia diaris, blogs o tweets em venia el cap aquest poema de Vicent Andr?s Estell?s. <\/p>\n
Cada vegada que sentia per la r?dio parlar de la mem?ria i de l?oblit mussitava per dins els versos i ara sentim l’espant que llavors no sent?em \/ i plorem per aquella puresa que no fou.<\/strong><\/p>\n I ara sento que no hi ha res com la poesia per fer-nos mirar endins i mirar enfora sense vels que ens emboirin.<\/p>\n PER EXEMPLE<\/p>\n Entre aquests dos estats ?s tot lo poble Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, Vicent Andr?s Estell?s<\/p>\n …he estat buscant aquest poema ?rduament els ?ltims dies. No he parat fins que l?he trobat. Cada vegada que llegia diaris, blogs o tweets em venia el cap aquest poema de Vicent Andr?s Estell?s. Cada vegada que sentia per la r?dio parlar de la mem?ria i de l?oblit mussitava per dins els versos i ara … <\/p>\n
\ne jo conf?s ?sser d’aquest nombre.
\nAusi?s March.
\n<\/em><\/p>\n
\ncom no ho foren abans els tres anys de la guerra,
\nper a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
\nper als mateixos h?mens que varen fer la guerra.
\nLa postguerra era sorda, era amarga i fero?.
\nNo demanava c?leres, demanava cauteles,
\ni demanava pa, medicines, amor.
\nAnys de cauteles, de preocupacions i tactes,
\nde pactes clandestins, conformitats cruels.
\nEns digueren, un dia: La guerra s’ha acabat.
\nI bot?rem els marges i arrenc?rem les canyes
\ni ball?rem els marges i arrenc?rem les canyes
\ni ball?rem alegres damunt tota la vida.
\nAcabada la guerra, fou all? la postguerra.
\nS’apagaren els riures estellats en els llavis.
\nI sobre els ulls caigueren teranyines de dol.
\nS’anunciaven els pits, punyents, sota les teles.
\nUn bult d?amor creixia, tena?, a l’entrecuix.
\nEren temps de postguerra. S’imposava l’amor;
\nbrutalment s’imposava sobre fam i cauteles.
\nI fou un amor trist, l’amor brut, esgarrat.
\nUn sentiment, no obstant, redim? la vilesa
\nque v?rem perpetrar, innocents i cruels,
\nplens ja de cap a peus d’obscenitat i fang.
\nRes, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra…
\n?I qui sap, al remat? Sols ens calia viure.
\nI despr?s de palpar-nos fero?ment, brutalment,
\narrib?vem a cas i d?iem les mans buides,
\ni encara ens mirem ara les mans buides a voltes,
\ni ara sentim l’espant que llavors no sent?em
\ni plorem per aquella puresa que no fou,
\nper aquella puresa que mai no hem pogut viure,
\nque no hem pogut tastar en cap de banda, mai. <\/p>\n
\nQue vagi de gust<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"