?s el que t? que arribi l’estiu de sobte:<\/p>\n
L’ARRIBADA <\/p>\n
Crem?rem les naus. Totes.
\n Tamb? aquella
\nplena de lluna i gessam?.
\nLa platja era gran, quasi blanca.
\nN’?rem tants, per?, que no pod?em
\nmoure ni un peu.
\n Call?rem.
\nAlg? ens digu?
\namb veu molt dol?a
\nque el mar era el cad?ver.
\nImm?bils,
\n dempeus,
\n vam aprendre
\na morir-nos les paraules una a una.
\nA poc a poc
\ntanc?rem la mirada.
\nQuant de temps ha passat, no ho recorde.
\nDe tant en tant
\naquella veu tan dol?a
\nens fa saber-nos perfectes i feli?os.<\/p>\n
Marc GRANELL, de Fira desolada<\/p>\n
te’l dedico, malenca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
?s el que t? que arribi l’estiu de sobte: L’ARRIBADA Crem?rem les naus. Totes. Tamb? aquella plena de lluna i gessam?. La platja era gran, quasi blanca. N’?rem tants, per?, que no pod?em moure ni un peu. Call?rem. Alg? ens digu? amb veu molt dol?a que el mar era el cad?ver. Imm?bils, dempeus, vam aprendre … <\/p>\n