El 4 de setembre. Ja som tres. TRES. 3. TrEs.<\/p>\n
XI
\n(versi? pr?pia del poema original de M.A. Riera)<\/p>\n
T’ho vull dir
\ncom les mares, Muriel:
\n– T’estim.
\nSenzillament
\naix?, com ho fan les mares.
\nSense una s?l?laba
\nen edat de desmai,
\nni una mica de vellut per les paraules
\non congriar el tufet malalt?s de sempre.<\/p>\n
T’estim aix?,
\namb la veu
\namb qu? dic
\n“vertical”, “cop de puny”,
\n“dos-cents cinquanta”.
\nSense una lletra amb els ulls en blanc,
\nsense obrir els bra?os
\ncom qui est?n un pergam? de lletra g?tica.<\/p>\n
Ara mateix
\nt’estim.
\nTota la resta cau m?s enll?.<\/p>\n
Com un triangle,
\ncom un punyal,
\ncom un arbre de pisos
\no una cadira baixa.<\/p>\n
Miquel ?ngel Riera, del llibre Poemes a Nai,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 4 de setembre. Ja som tres. TRES. 3. TrEs. XI (versi? pr?pia del poema original de M.A. Riera) T’ho vull dir com les mares, Muriel: – T’estim. Senzillament aix?, com ho fan les mares. Sense una s?l?laba en edat de desmai, ni una mica de vellut per les paraules on congriar el tufet malalt?s … <\/p>\n