Avui mirant tots els llibres de poesia de les lleixes de casa, he trobat el meu poema preferit de Cesare Pavese del llibre Vindr? la mort i tindr? els teus ulls. Gr?cies a la mania que tinc de datar tots els llibres s? que me’l vaig comprar el 5 de gener de 1994, tenia 18 anys, ara en tinc el doble i em continuo emocionant cada vegada que llegeixo aquest poema. I com el poema, espero recordar aquest moment durant els propers 18 anys de la meva vida i els que vinguin despr?s.<\/p>\n
Verr? la morte e avr? i tuoi occhi<\/p>\n
Verr? la morte e avr? i tuoi occhi-
\nquesta morte che ci accompagna
\ndal mattino alla sera, insonne,
\nsorda, come un vecchio rimorso
\no un vizio assurdo. I tuoi occhi
\nsaranno una vana parola,
\nun grido taciuto, un silenzio.
\nCos? li vedi ogni mattina
\nquando su te sola ti pieghi
\nnello specchio. O cara speranza,
\nquel giorno sapremo anche noi
\nche sei la vita e sei il nulla.<\/p>\n
Per tutti la morte ha uno sguardo.
\nVerr? la morte e avr? i tuoi occhi.
\nSar? come smettere un vizio,
\ncome vedere nello specchio
\nriemergere un viso morto,
\ncome ascoltare un labbro chiuso.
\nScenderemo nel gorgo muti.<\/p>\n
Cesare Pavese<\/p>\n
No us perdeu la interpretaci? de Vittorio Gassman.<\/p>\n