…darrera els vidre no para de rajar aigua per tot. A casa notem l’escalforeta de la tardor. La primera tardor de la vida de la Muriel. Ella menja i dorm i somriu i plora i aixeca el cap ben alt bocaterrosa. I jo no me la puc deixar de mirar. I penso en ella i en el poema d’avui per a ella.<\/p>\n
L’altre dia parlava amb el seu pare de com ?s d’excel?lent i diferent en Manuel Forcano. Em costa adjectivar poetes que m’estimo perqu? s? que mai trobar? les paraules que expressin el que sento quan els llegeixo. I amb Forcano em quedar? sempre curta. <\/p>\n
Amb cada cosa<\/strong><\/p>\n Despr?s del temporal i el gris fosc de la finestra, Amb l’arbre sol Que et sigui igual I imagina Manuel Forcano, de Com un persa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" …darrera els vidre no para de rajar aigua per tot. A casa notem l’escalforeta de la tardor. La primera tardor de la vida de la Muriel. Ella menja i dorm i somriu i plora i aixeca el cap ben alt bocaterrosa. I jo no me la puc deixar de mirar. I penso en ella i … <\/p>\n
\nsurt i fes que el cor et bategui
\nd’acord amb cada cosa.<\/p>\n
\nenmig del prat. Amb les runes d’un niu
\nentre branques esbucades. Amb el cam? que fas,
\nles mans arrugades al fons
\nde les butxaques.<\/p>\n
\nsi el mar ara a l’hivern es menja brutalment la platja:
\nles boies suraran.<\/p>\n
\nque respires l’aire volat per un ocell
\ntot just escapat d’un gabi?.<\/p>\n