…la Muriel ha fet un any.<\/p>\n
En el desig cicatritzat i en l’ombra<\/strong><\/p>\n Com eixida de sobte del capell (I ara la pell, sovint, em va baldera.)<\/p>\n Ni tampoc que la m?gica vareta (I ara, sovint, el nom se’m fon, sota la sang.)<\/p>\n Ni el salt mortal sense xarxes que em duia (I ara, sovint, camino ran de terra.)<\/p>\n No hi feia res: de tot se’m destronava Maria Merc? Mar?al, de Terra de Mai.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" …la Muriel ha fet un any. En el desig cicatritzat i en l’ombra Com eixida de sobte del capell -Tot Buit- del Gran Prestidigitador m’aparegueres viva entre les cuixes. No hi feia res que jo t’hagu?s ofert el meu ventre per fer de doble fons com la llana m?s flonja, com un guant que emmotll?s, … <\/p>\n
\n-Tot Buit- del Gran Prestidigitador
\nm’aparegueres
\n viva
\n entre les cuixes.
\nNo hi feia res que jo t’hagu?s ofert
\nel meu ventre per fer de doble fons
\n com la llana m?s flonja,
\n com un guant
\n que emmotll?s, ben fidel, el teu creixent.<\/p>\n
\nfos el meu nom, absolut i tallant,
\nfor?ant l’espai, entre els queixos serrats
\ndels vells cavalls de l’ordre.<\/p>\n
\na l’altra banda de l’estranya pista
\nmentre el m?n, dins del meu cos obert,
\nera un cor desbocat, com si una mina
\nsobtadament dinamitada
\nadoll?s el seu riu subterrani,
\nvius metalls missatgers del pou m?s cec.<\/p>\n
\na favor del Prodigi insurgent,
\nbrillant usurpador que m’arrencava,
\nd’entre les cuixes, clos, el teu secret.<\/p>\n