Plou.<\/p>\n
MENTRE TU DORMS<\/strong><\/p>\n A la Joana <\/strong><\/p>\n En la pla?a sotmesa per la pluja, Joan Margarit. Joana. Plou. MENTRE TU DORMS A la Joana En la pla?a sotmesa per la pluja, miro l?alta finestra il?luminada que no vull perdre mai: no vull rendir-me a la condemna de la vida. Aquest ja no ?s ni un lloc de la ciutat, ning? no seu als bancs: damunt la sorra s?hi fan tolls que emmirallen … <\/p>\n
\nmiro l?alta finestra il?luminada
\nque no vull perdre mai: no vull rendir-me
\na la condemna de la vida.
\nAquest ja no ?s ni un lloc de la ciutat,
\nning? no seu als bancs: damunt la sorra
\ns?hi fan tolls que emmirallen
\nel r?tol llumin?s de l?hospital.
\nDe tard en tard les portes autom?tiques
\nde vidre il?luminades pel vest?bul
\ns?obren per a que passi
\nuna fosca figura rutin?ria.
\nUnes crosses travessen el carrer,
\ninvisibles s?acosten a un dels cotxes,
\nel nostre, que ens dur? sota la pluja
\ncap al silenci?s dolor futur.
\nLa teva calidesa ha estat ef?mera.
\nTrista felicitat d?aquesta calma
\nmentre recordo quan tu i jo ten?em
\nuns matins que ens guardaven les mirades.
\nEm feia tanta por deixar-te sola.
\nPer d?bil i petita que la llum
\nsigui en la fosca, aquest ?s el consol:
\nja no hi haur? m?s desempar que el meu. <\/p>\n
\nBarcelona, tardor del 2000 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"