…aix? mateix. Injust ?s el cervell i l’?nima, que ja no s? qui ?s qui, i recupero uns versos gaireb? nous d’un poeta parcialment desconegut:<\/p>\n
De sobte, sense senyals al cel ni tremolors de terra,
\nElla apareix,
\nNegra. Ben afilada.
\nSempre el mateix regust a la boca,
\nL’oloro anticipadament, com el frec de la serp entre les fulles,
\nFins que noto el ver? destilant-se al cervell,
\nConstant, cruel, irracionalment obt?s.<\/p>\n
Ni la for?a dels ulls tancats,
\nNi la certesa de la falsetat,
\nNi la calma dels n?vols darrera el vidre,
\nRes l’atura en el seu cam? cap a la meva infelicitat.<\/p>\n
Miro endavant i vull tornar enrera,
\nRepasso patrons i conductes,
\nTot em duu a la racionalitat,
\nPer? no ?s f?cil de v?ncer,
\nS’amaga per enganyar-me,
\nPer fer-me creure en la vict?ria,
\nPer? batalla rera batalla,
\nVaig sobrevivint a les batzegades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
…aix? mateix. Injust ?s el cervell i l’?nima, que ja no s? qui ?s qui, i recupero uns versos gaireb? nous d’un poeta parcialment desconegut: De sobte, sense senyals al cel ni tremolors de terra, Ella apareix, Negra. Ben afilada. Sempre el mateix regust a la boca, L’oloro anticipadament, com el frec de la serp … <\/p>\n