Jo m’assec en aquest tren.
\nUn dia i un altre.
\nI aix?, passen.
\nForagiten la culpa aquests trens.
\nUn dia i un altre.<\/p>\n
M’assec i miro.
\nEl nen ofegat. La dona, quieta.
\nLes onades amb aquesta met?fora del bressol.
\nEl bressol, la tomba, l’abisme.
\nSe?ns acaba la vergonya abans que les paraules.<\/p>\n
I miro,
\naquest mar des d’aqu? estant.<\/p>\n
El mateix blau del bressol, de la tomba, de l’abisme.
\nEl mateix blau on cada estiu nedo amb els meus fills.
\nEl mateix blau mort.<\/p>\n
I miro, i em sento
\njo, l’assassina.<\/p>\n
I miro.
\nUna criatura que podria ser meva.
\nLa criatura que ?s meva.
\nUna dona que podria ser jo.
\nLa dona que soc jo.<\/p>\n
Som, nosaltres, ells.<\/p>\n
M’assec i miro.
\nIncapa? de copsar el desesper del silenci dels esquitxos de mar.
\nSoc jo la que somica agafada a la m? d’aquest nen.<\/p>\n
–\tAgafa’m de la m? ? <\/p>\n
Quantes vegades aquest paraules als nostres llavis. <\/p>\n
La m? que sura
\nper sempre m?s.<\/p>\n
Som, nosaltres, els assassins.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jo m’assec en aquest tren. Un dia i un altre. I aix?, passen. Foragiten la culpa aquests trens. Un dia i un altre. M’assec i miro. El nen ofegat. La dona, quieta. Les onades amb aquesta met?fora del bressol. El bressol, la tomba, l’abisme. Se?ns acaba la vergonya abans que les paraules. I miro, aquest … <\/p>\n