Quan baixo les escales de la muntanya, de vegades, la recordo.
\nEls meus 25 anys en aquella trucada.
\nAquella not?cia dita en veu baixa
\n– Ja no hi ?s. Ha marxat. –<\/p>\n
Imagino els girasols que li vaig enviar.
\nSaturant de groc la teva veu en aquella trucada.
\n– Com l?estimava i que poc ho devia saber ella –<\/p>\n
Ella, la teva mare.
\nSe m?encongeix el cor.
\nSe?m trenc? el cor.
\nEl cor desfet.
\nLes ll?grimes m?esborronen els esglaons.
\nTants anys despr?s. Encara ara.
\nRecordo com l?estimava.
\nCom l?estimaria ara.
\nElla, la teva mare.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan baixo les escales de la muntanya, de vegades, la recordo. Els meus 25 anys en aquella trucada. Aquella not?cia dita en veu baixa – Ja no hi ?s. Ha marxat. – Imagino els girasols que li vaig enviar. Saturant de groc la teva veu en aquella trucada. – Com l?estimava i que poc ho … <\/p>\n