Dedicat a la Sandra F. i la Sandra M.<\/p>\n
Mama, no s? explicar-te qu? em passa?
\nT? cinc anys. El meu fill.
\nNo li arriben per trobar les paraules.
\nJusteja quan li manca el mot per dir foc.
\nEl foc que em crema, el crit que m’ofega, l’orgull fet plor.<\/p>\n
T? cinc anys. Autocontrol.
\nAix? em diuen.
\nSoc la seva mare, una fracassada.
\nUna dona angoixada pel concepte de normalitat,
\nQue tot ho amara.
\nTot, excepte els marges.<\/p>\n
On les pedres farragoses ensangonen els meus dits,
\nI els de les mares fracassades que caminen a voltes amb mi.
\nEls rocs sobre els que seiem, assedegades, quan la normalitat ens tenalla.<\/p>\n
Normal.<\/p>\n
Mama, no s? com explicar-te aix? que em passa.
\nEl meu fill de cinc anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dedicat a la Sandra F. i la Sandra M. Mama, no s? explicar-te qu? em passa? T? cinc anys. El meu fill. No li arriben per trobar les paraules. Justeja quan li manca el mot per dir foc. El foc que em crema, el crit que m’ofega, l’orgull fet plor. T? cinc anys. Autocontrol. Aix? … <\/p>\n