el dilluns d’avui balla per ponts, melodies, ombres, terrabastalls i nits farcides de girallunes:<\/p>\n
El pont de la Tournelle<\/strong><\/p>\n Ell diu: “Tu no tens res. Jordi Sarsanedas<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" el dilluns d’avui balla per ponts, melodies, ombres, terrabastalls i nits farcides de girallunes: El pont de la Tournelle Ell diu: “Tu no tens res. No t’aferris a l’ombra de l’ombra. All? que repeteixes, repeteixes, repeteixes, all? que saps i tens per teu, al capdavall ho oblidar?s. Ho has oblidat.” Darrere la ra? que crema, … <\/p>\n
\nNo t’aferris a l’ombra de l’ombra.
\nAll? que repeteixes, repeteixes, repeteixes,
\nall? que saps i tens per teu,
\nal capdavall ho oblidar?s.
\nHo has oblidat.”
\nDarrere la ra? que crema,
\nla seva obstinaci?,
\nlluu el somriure que ?s la llum de la cel?la,
\n-de la cambra, dic,
\nde qualsevol ?mbit de respiraci?-,
\nl’enorme flor del somriure
\nil?luminant l’estan?a des del llindar..
\nHo tinc ben clar: no hi haur? mai res
\nque compti tant com la nit
\namb la balada del saxo a l’aixella del pont.
\nBalada no ben b?: un degotim de notes.
\nCom si de mi nom?s dur?s
\nel goig i el dolor d’estar-me dret
\nal costat d’aquell lleu
\npunyent fantasma que escoltava
\nla m?sica planera, vinguda d’on?
\nQuina llei d’?ltima realitat
\n-no somni, ni oblit, ni mem?ria-
\n?s la nit amb la confid?ncia del saxo
\nsota l’arca del pont invisible?
\nCom si jo, ven?ut, i conven?ut,
\nnom?s fos aqu?, vivent segons que sembla,
\npel fantasma que estimo, tendr?ssim
\n-tanta joventut, tanta fragilitat-,
\nprop del Sena, negre i poder?s,
\nque raja des dels roures i els narcisos
\nencara meus,
\ndels boscos m?s perduts al parvulari dels anys. <\/p>\n