…avui una prim?cia de divendres, un escrit in?dit d’una noia molt joveneta de nom Irina. Els versos m’han arribat gaireb? volant, per la xarxa i per les mares, que saben les coses…espero de tot cor que el llegiu amb la mateixa intensitat amb la que est? escrit:<\/p>\n
MARINA<\/p>\n
Morta, la tenia als meus bra?os; morta.
\nLi baixava un fil de sang que anava gotejant al parquet.
\nNo recordava res, tot m’era borr?s, no podia pensar, nom?s plorar i plorar.
\nLa vaig veure per primera vegada al bar, era en una foto, a la cartera d’un amic.
\nLa Marina, la meva estimada Marina.
\nVa venir una nit a veure’m, ?rem a l’habitaci?. A la teva habitaci?.
\nAquella nit va ser una vetllada molt agradable que es va anar repetint cada vespre, fins que un dia va arribar xopa, ben xopa.
\nDuia els cabells recollits amb una pin?a blanca, la pell serena feia endolcir el seu rostre. La brusa, mal cordada, a conjunt amb la faldilla de vellut. Duia les sabates de color malva…
\nNo podia amagar que havia corregut: li faltava l’al?.
\nD’aquells llavis que tantes vegades havia besat en van sortir tres paraules que em van trencar el cor:
\n– Em sap greu.
\nAleshores s? que vaig plorar. I ella tamb?. Em va abra?ar i vam plorar plegats.
\nLa poca llum que penetrava a trav?s de les cortines rosades va ser suficient per percebre en detall l’escena del dormitori.
\nPenosa.
\nElla estirada al llit, p?l•lida. Ja no duia els cabells recollits, els tenia despentinats i viscosos. Els llen?ols tacats de sang, i jo, al seu costat, amb la navalla a la m?.
\nMorta, la tenia als meus bra?os: morta.
\nLi baixava un fil de sang que anava gotejant al parquet.
\nAra t’escric aquesta carta perqu? s?pigues per qu? la vaig matar.
\nS’ho mereixia. No m’havia estimat, no m’havia estat fidel, i en el seu record no quedava sin? una espessa boira del nostre temps plegats.
\nS?, et sap molt de greu no tenir una fam?lia com la dels altres, per?, pensa que cadasc? ha d’afrontar la vida tal com li ve. La vida ?s aix?, fill.<\/p>\n
:))<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
…avui una prim?cia de divendres, un escrit in?dit d’una noia molt joveneta de nom Irina. Els versos m’han arribat gaireb? volant, per la xarxa i per les mares, que saben les coses…espero de tot cor que el llegiu amb la mateixa intensitat amb la que est? escrit: MARINA Morta, la tenia als meus bra?os; morta. … <\/p>\n