…entre 1000 presses, m’he adonat avui que encara no havia parlat d’una cosa molt important, les meves amigues! Elles ja saben tot això, però he buscat amb cura un poema sense dia que els atorgui presència entre post i post, tot i que elles viuen més deconnectades de la xarxa que no pas jo. Apa, per vosaltres!
COSES QUE M’ESTIMO
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d’uns poemes poc assequibles;
o la imatge d’escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El do del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d’un estel,
anònim perquè la nit m’hi convida,
i les imatges de l’amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.
Marta Pessarrodona
que vagi de gust :))