Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: barcelona i poesia

…Louvre…

13/5/2011

Records de viatge de noces.

Museu Egipci

Sala 27. Imperi mig.
Reviu en la carícia el tacte encès:
foc en el passeig suau d’una mà.
La sang dels cossos que a la memòria s’han fet pedra
torna a circular. Tots els records bateguen
al pit rosa de granit d’Assuan de l’estàtua
de Tutmosis.

Manuel Forcano

barcelona i poesia, qui soc jo?

…jo confesso…

23/4/2011

…que gairebé no he llegit res de Pere Gimferrer. Només Interludio azul, que em va regalar un molt bon amic. I no entenc com no he repetit experiència. És un llibre inoblidable. Tot i que no descobreixo res nou.
Però ara no sé per on començar amb la poesia de Gimferrer, per sentir el trànsit de la llum.

ART POÈTICA

Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.

Pere Gimferrer.

barcelona i poesia, qui soc jo?

…divendres sant…

22/4/2011

…tot tancat i barrat, només passejar, més enllà del dia sant.

“ALL SHALL BE WELL…”
JULIANA DE NORWICH, Book of revelations, xiii, 1373

Des del portal de casa,
encara puc veure
com enfila el carrer el pare.
A dins, una mare, abans,
molt abans de ser una malalta.
Al plat, per exemple, un bacallà
amb carxofes, ou dur i panses:
podria ser un divendres de Pasqua.
Tot d’una, sona un esbart de gosses:
el metall al pedrís, de l’home
en deixar la llet per a la casa.

En les imatges, tot encara és possible,
i en l’olor i fins i tot
en un invisible tacte.
Miro el llibre obert
i vull creure més que mai
en l’anacoreta de l’Edat Mitjana:
“Tot anirà bé, tota mena de cosa
anirà bé.”
Com fer-se pas, però,
entre tants records,
tanta presència absent,
tanta, tan quotidiana recança?

Marta Pessarrodona

barcelona i poesia, de tot un poc, Seelenangst

…metro…

25/11/2005

…un homenatge al metro, que abans d’ahir va decidir no moure’s de la parada de Passeig de Gràcia durant una molt bona estona…

Metro

L’amor és com la velocitat del metro.
primer una embranzida forta
-no fa por el túnel-
i de seguida anar frenant
per arribar finalment
a una andana:
una albada perpètua de llum de fluorescent,
desconeguts com tu en totes les direccions
i passadissos sota terra
on és molt fàcil perdre’s.
I puges per unes escales mecàniques
que baixen.

Manuel Forcano

barcelona i poesia

…vaques i vaquetes…

2/6/2005

…ja han arribat a Barcelona…encara no n’he vist cap, però per anar fent boca, podeu anar a aquí. Això es poesia urbana com cal :)

barcelona i poesia

Posts navigation

1 2 Next

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes