…de nou…

Enamorar-te de nou.
Dels cabells grisos i la piga amagada.
De les paraules transcrites i el somriure trapella.

El desig, de nou, benvingut.
T’he trobat a faltar.
La fam, la pulsió.
El desfici.

…tots aquests capvespres…

…que han passat i passaran tancats. Tots i cadascun d’aquests homes i aquestes dones.

XIX
Quan a la nit acluco el pensament
als ulls, travessen el meu cor
imatges esborrades de la teva cara
i del teu cos, i bruscament són somnis
que fugen com fuig l’aigua de la mà.

Eudald Puig

…#21D…

Avui més que mai penso en aquestes paraules de la Maria Mercè Marçal: “Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s’assemblen molt.”

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:

sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses.

Maria Mercè Marçal
Del llibre Bruixa de dol (1977-1979)

…de la mà …

Pel carrer, de la mà amb els meus fills, sempre em ve al cap en aquest poema.

Dona’m la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

…MMM…

Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se’m revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l’altra.

Maria Mercè Marçal
Del llibre Desglaç.