Dedicat a la Sandra F. i la Sandra M.
Mama, no sé explicar-te què em passa?
Té cinc anys. El meu fill.
No li arriben per trobar les paraules.
Justeja quan li manca el mot per dir foc.
El foc que em crema, el crit que m’ofega, l’orgull fet plor.
Té cinc anys. Autocontrol.
Això em diuen.
Soc la seva mare, una fracassada.
Una dona angoixada pel concepte de normalitat,
Que tot ho amara.
Tot, excepte els marges.
On les pedres farragoses ensangonen els meus dits,
I els de les mares fracassades que caminen a voltes amb mi.
Els rocs sobre els que seiem, assedegades, quan la normalitat ens tenalla.
Normal.
Mama, no sé com explicar-te això que em passa.
El meu fill de cinc anys.