Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: qui soc jo?

petit pot de bona confitura ;)

…desig…

25/7/2019

Obres els ulls.
La brisa m’acarona el pubis.

Entreveig el gris entre les finestres.
I la brisa, a l’entrecuix.

La flaire de tu m’obre.
La marinada d’aquesta hora
Indecent a cau d’orella
Em parla dels teus dits,
Els teus llavis,
Del sexe de la nit,
Del sexe del matí.

Sense tu, la brisa als pits.
Als dits.
Tanco els ulls i la marinada,
Sense tu, em cala.

qui soc jo?

…ella…

17/4/2019

Quan baixo les escales de la muntanya, de vegades, la recordo.
Els meus 25 anys en aquella trucada.
Aquella notícia dita en veu baixa
– Ja no hi és. Ha marxat. –

Imagino els girasols que li vaig enviar.
Saturant de groc la teva veu en aquella trucada.
– Com l’estimava i que poc ho devia saber ella –

Ella, la teva mare.
Se m’encongeix el cor.
Se’m trencà el cor.
El cor desfet.
Les llàgrimes m’esborronen els esglaons.
Tants anys després. Encara ara.
Recordo com l’estimava.
Com l’estimaria ara.
Ella, la teva mare.

de tot un poc, qui soc jo?

…canvi de plans…

27/1/2019

Quin canvi de plans.
L’amor.

Amagat a l’entrellat del metro,
Respirant tènuement, esperant.

A tres passes a la cua del cinema.
La teva emprenta sobre la seva a la barana d’aquell balcó.

Amagat a una mà que estreny un altre que no és la teva.
Esfilagarsant-se en la saliva d’un petó aliè.

A dues passes de la vora del meu cafè.
Perseguint-te en aquest mirada de reüll.

Amagat entre les volutes de l’eufòria de la maria.
Al sexe desenfrenat de l’èxtasi artificial.
A la buidor del després amb gust metàl·lic.

A una passa.
Respirant tènuement, esperant.
I tu, jo, fugint.

...dilluns..., qui soc jo?

…jo, l’assassina…

17/7/2018

Jo m’assec en aquest tren.
Un dia i un altre.
I així, passen.
Foragiten la culpa aquests trens.
Un dia i un altre.

M’assec i miro.
El nen ofegat. La dona, quieta.
Les onades amb aquesta metàfora del bressol.
El bressol, la tomba, l’abisme.
Se’ns acaba la vergonya abans que les paraules.

I miro,
aquest mar des d’aquí estant.

El mateix blau del bressol, de la tomba, de l’abisme.
El mateix blau on cada estiu nedo amb els meus fills.
El mateix blau mort.

I miro, i em sento
jo, l’assassina.

I miro.
Una criatura que podria ser meva.
La criatura que és meva.
Una dona que podria ser jo.
La dona que soc jo.

Som, nosaltres, ells.

M’assec i miro.
Incapaç de copsar el desesper del silenci dels esquitxos de mar.
Soc jo la que somica agafada a la mà d’aquest nen.

– Agafa’m de la mà –

Quantes vegades aquest paraules als nostres llavis.

La mà que sura
per sempre més.

Som, nosaltres, els assassins.

...dilluns..., qui soc jo?, Seelenangst

…el teu nom..

28/6/2018

El teu nom és un manifest.
De vegades, bado.
Plou i el baf esborrona la platja al darrera.

Bado i el dit vagareja.
Gargoteja errant les corbes del teu nom.
Una darrera l’altra.
Albiro entre aquesta nitidesa breu les onades que m’ofeguen.
Anant i venint.

El teu record és un manifest.

...dilluns..., qui soc jo?

Posts navigation

1 2 … 10 Next

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes