Quin canvi de plans.
L’amor.
Amagat a l’entrellat del metro,
Respirant tènuement, esperant.
A tres passes a la cua del cinema.
La teva emprenta sobre la seva a la barana d’aquell balcó.
Amagat a una mà que estreny un altre que no és la teva.
Esfilagarsant-se en la saliva d’un petó aliè.
A dues passes de la vora del meu cafè.
Perseguint-te en aquest mirada de reüll.
Amagat entre les volutes de l’eufòria de la maria.
Al sexe desenfrenat de l’èxtasi artificial.
A la buidor del després amb gust metàl·lic.
A una passa.
Respirant tènuement, esperant.
I tu, jo, fugint.