Quan baixo les escales de la muntanya, de vegades, la recordo.
Els meus 25 anys en aquella trucada.
Aquella notícia dita en veu baixa
– Ja no hi és. Ha marxat. –
Imagino els girasols que li vaig enviar.
Saturant de groc la teva veu en aquella trucada.
– Com l’estimava i que poc ho devia saber ella –
Ella, la teva mare.
Se m’encongeix el cor.
Se’m trencà el cor.
El cor desfet.
Les llàgrimes m’esborronen els esglaons.
Tants anys després. Encara ara.
Recordo com l’estimava.
Com l’estimaria ara.
Ella, la teva mare.