Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

…mai cap home…

Mai cap home m’ha fet plorar tant com el meu fill.
I mai cap altre me’n farà plorar més.
El meu fill petit.
Els dels ulls blaus i grocs,
el de la pell transparent i el riure que sembla fàcil.

A voltes, és tan profunda la ferida.
El vertigen em porta despenjar-me per les seves parets.
A voltes, caic.

I esgarrapo les pedres sense gairebé ungles.

I pujo. Pujo. I pujo.
Obrint la mà ferida, una altra mà em fa una estrebada.
La meva filla. Ella. Sempre ella.

Em treu de l’escletxa i m’obre pas de nou
als ulls, ara grocs, ara blaus,
a la pell blanca, al riure fàcil de girs secrets.

El meu fill petit. L’amor i el sofriment.

de tot un poc

Leave a Reply Cancel reply

Your email address will not be published.

Idealist by NewMediaThemes