Skip to content

…dilluns…

…dilluns…

Category: de tot un poc

…de figures mediàtiques…

15/4/2005

…ara que ha passat la tempesta de la mort del Papa, tant polèmic com adorat, recordo uns versos de Brossa molt adients per reflexionar al respecte…

L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
I
Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s’engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d’ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.

Joan Brossa

de tot un poc

…ovidi…

18/3/2005

…no oblidem que és l’any d’Ovidi Montllor, quin tantes canços i poemes va fer volar pels aires amb olors de primavera, de tarongers i de fusta de guitarra sincera:

A la sortida del sol

A la sortida del sol,
t’esperaré.
Allà on tu saps que t’espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l’esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L’important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d’humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t’amoïnes,
recorda’t bé;
doncs l’endemà…
A la sortida del sol
t’esperaré.

Ovidi Montllor

de tot un poc

…flors espacials…

15/12/2004

…i especials, per descobrir l’univers creat per Naroznik: Spacebloom, s’inclouen totes les flors creades a partir dels seus coneixements bio i nanotecnològics amb totes les seves característiques…un exemple de 3D fantàstic, en totes les dimensions de la paraula :)

de tot un poc

…gmail…

1
5/10/2004

…avui m’he adonat que estic en possessió d’ invitacions de gmail, mira tu per on! i jo sense saber-ho. O sigui, que les regalo…però podem jugar una mica, oi? són sis, així que els 6 primers que endevinin de qui són aquests versos, se les enduen :)

No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l’allunyat per l’íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d’oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

recordeu deixar el vostre correu!!!!

de tot un poc

…jerseis…

1
30/9/2004

…acabo de rebre els butlletí de Lletra i a l’encapçalament he trobat aquest poema de Jaume Subirana saludant a la tardor. Li dedico especialment a un amic, si em permet dir-li així :), que estima “los días de jersey gordo” i a l’ana malenca que m’ho va xerrar :))

Que sempre fos setembre, que l’hivern
ens esperés en va.
Que cada aiguat,
que tot el fred, que tanta absurda pressa,
que tot el que s’acosta, trist octubre,
fos cada cop com la sorpresa amable
de la primera pluja,
de la primera cita,
del retrobat jersei.

Jaume Subirana

de tot un poc

Posts navigation

Prev 1 … 9 10 11 … 13 Next

Categories

calaix de poetes

  • josep palau i fabre
  • M. M. Marçal
  • Manuel Forcano
  • Quadern de Terramar
  • Sylvia Plath

lletraferits!

  • Flux
  • Ganxet sota les pedres
  • Lletra

sense ells, res

  • ICTlogy
  • otro blog más

Archives

Meta

  • Log in
  • Entries feed
  • Comments feed
  • WordPress.org

Idealist by NewMediaThemes