…coses com aquesta són les que em provoquen certes èpoques d’autisme i ganes de querellar-me amb la realitat i la humanitat:

Cau una banda de proxenetes de carretera

les carreteres són les del Vallès Oriental. Casualment he transitat aquestes carreteres durant aquest mes d’agost bastant sovint i el tema de la prostitució a la carretera ha estat present en més d’una conversa. Jo mai m’havia fixat en que a les vores de les vies es trobessin dempeus unes noies que no semblaven esperar el bus, sinó que més aviat esperaven que algú parés per oferir-li l’únic que algú sense recursos (bonica paraula molt de moda), és a dir, sense un puto duro i aterroritzada a base de cops i vexacions, sexe.

I clar, es veu que sempre hi ha algú que para, perquè 600 Euros no apareixen del no res…

…el dilluns & Co. ja han tornat de vacances! Una mica malmesos, això sí, després de tres setmanes de mudança, de pujar i baixar mobles de tot tipus, agafar un encostipat que ni el pitjor més de desembre congelat hagués causat (gràcies als aires diabòlicament acondicionats d’IKEAS, Bauhaus, Leroy Merlins i AKIS varis) i acabar amb una contractura cervical digne d’un manual de fisioteràpia!

En fi! Un cop ja immers en la realitat, haver buidat el correu d’spam endemoniat, me n’adono que el meu estimat …dilluns… està mig desmuntat per culpa, crec, d’un banners que han colocat a la part superior!!!!! bé, trigaré una mica a solucionar-ho perquè les cervicals no em deixen estar del tot operativa. Fa de mal mirar per això :(

Per altra banda, un verset per anar obrint boca, de Manuel Forcano:

“quanta primavera pot suportar un cos?”

:)) i quantes mudances a ple estiu?

algú sap dir-me a quin llibre pertany? una petita juguesca per passar 1 segon googlejant, je!

…avui, per entretenir el cap de setmana, us incito :)) a que visiteu el fòrum que la gent de verbàlia ha obert entorn un concurs que han anomenat samarrètols, no té pèrdua si el que es vol és aprofitar al màxim les possibilitats de l’estiu, je! jo ja m’estic preparant una camiseta que porti inscrita els versos de Palau i Fabra:

T’escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.

espero que disfruteu amb el concurs! jo ja m’estic aplicant!

el cap de setmana passat, 4 dies de festa a la muntanya donen per molt, vaig començar a llegir un llibre que algú em va regalar, Sota el signe del drac. És una recopilació de proses de la Maria Mercè Marçal sobre diversos temes, fins ara, vaig per la meitat, vull ressaltar els textos sobre Barcelona per una banda i per altra sobre les poetes Rosa Leveroni, Clementina Arderiu i Isabel de Villena. Algú sap si la Maria Mercè Marçal està inclosa en algun temari de Literatura Catalana de l’ESO o el Batxillerat?

Ho dic perquè quan jo vaig estudiar cap d’aquestes autores apareixia, sí que hi era Mercè Rodoreda, només faltaria, i pel que estic llegint tinc una gran mancança pel que fa a unes autores que, segon Marçal, són bastant més rellevants que el que la seva absència fa notar.

…de vegades, últimament totes les vegades, a l’altra meva vida, l’aire desapareix i veig un peix d’escates taronges ofegant-se sobre el marbre. Llavors és quan sóc conscient del que estic fent durant vuit hores al dia, de com em tracten i em tracto vuit hores al dia.
Sento la basarda al bell mig del pit i puc arribar a tocar l’esterilitat de les hores i del meu cervell…

…tot intentant fertilitzar-lo, he trobat algú que ja havia expressat abans tot això que em fa ser una mica infeliç en la meva altra vida, talis qualis:

per puck
impasse
ELISIÓ
II

Quan es rebel.la el viaducte
Quan una cúpula es desplaça
Quan de les dents se’n fa un reducte

Quan rere els vidres l’ull es glaça
Quan la ciutat és un tapís
Quan per l’estrip es veu la plaça

Quan el pallasso està indecís
Quan el tirà es dibuixa amb sanya
Quan es més fràgil el somrís

Quan l’ull de res ja no s’estranya.

Feliu Formosa