…el …dilluns… té una nova casa, s’ha mudat a http://www.dilluns.net, després d’un any d’estar de lloguer, ha decidit que era millor tenir habitació pròpia i dit i fet!!!! Així que a partir d’ara ja el podeu visitar a la seva nova adreça :))

Per celebrar-ho:

NO VINC D’ENLLOC

No vinc d’enlloc. No vull origen altre
que el que m’envia enllà en el nostre amor,
l’impuls de la memòria esclatada,
dels mots, dansaires en els llavis,
dels ulls que són el nostre món
i del teu cos donant-me vida.

Surto a saber l’excés dels horitzons,
l’excés de tu, poblant cels i planures,
l’ignot que ens desafia -la incerta plenitud-,
els homes i el dolor i el bram de la mar alta.

D’una dona la fe? Vinc d’on m’estimes.

Carles Torner

…que vagi de gust…ens veiem a l’altra riba de tants bits com naveguen per aquestes aigües…

test

…mai millor dit!! després d’una quants dies, molts de fet, de silenci absolut per motius varis, el …dilluns… ha estat rumiant sobre quina era la millor manera de fer-se perdonar aquesta descortès absència. Com tinc pendent de llegir dos llibres de poemes del meu admirat Feliu Formosa i les petites vacances de primavera ja s’ensumen darrera els núvols, una versió de Bertol Bercht de la mà de Formosa, que parla d’aquells petits plaers instantanis:

Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.

Bertolt Brecht en versió de Feliu Formosa

Quan pugui el …dilluns… aportarà la versió original i potser s’atreveix, humilment, i també en faci una versió…

…últimament estic recollint informació per un treball sobre el paper de les dones en la ciència i la tecnologia, ja ho avanço: és un paper de cinc línies com a molt :(. Buscant, buscant m’he trobat aquest poema d’una poeta anomenada Sue Owen, resident a Louissiana. Una oda al número ZERO, representant del nores:

Zero

This is the story of zero,
born to live a life
of emptiness, only
child of plus and minus.

Its bones invisible
so it could be seen through
like an eye.
With that vision, you could

see the past and future
and how they mimic each other.
At first, it was thought
the zero was a mouth

and would say something
profound to the numbers.
But added to them, it never
amounted to much, and

subtracted, it never wanted
to take anything away.
Zero was a sad case,
only wanted to master emotion

and silence like chess.
Each winter, the approaching
degrees never could locate
its cold, missing heart.

Sue Owen

que vaig de gust