4

Érem hostes del bes i la insistència,
uns territoris radiants, els únics,
i argument negador de la nostàlgia.

A força d’alegria, vam obrir-nos
més càlids privilegis: la mateixa
veu per als dos, sang dura, al.legories.

Establírem el món sota la nostra
perfecció. Duràvem, prosseguírem.
Fidel, el món du encara aquell bé gràcil.

Joan Fuster

“-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor… Calen ritus.”

Antoine de Saint-Exupéry

..aquest va ser el primer poema que vaig aprendre’m de memòria, i encara el recordo:

RIMA LX

Mi vida es un erial,
flor que toco se deshoja;
que en mi camino fatal
alguien va sembrando el mal
para que yo lo recoja.

Gustavo Adolfo Bécquer

…per respirar:

TÉ UN POEMA AMAGAT

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l’armari de l’avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

Eduard Sanahuja

…una persona que ha llegit Forcano aquest cap de setmana, arran d’una recomanació apassionada que jo li vaig fer, m’ha dut de nou a rellegir alguns versos que sempre saben a poc…

Ombra mai fù

Recordar exacte una rosa besat de llavis
és provar d’encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplendent des del camí,
i l’ombra d’aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall un de les bicicletes a terra
l’una damunt de l’altra.

Manuel Forcano