…això mateix. Injust és el cervell i l’ànima, que ja no sé qui és qui, i recupero uns versos gairebé nous d’un poeta parcialment desconegut:

De sobte, sense senyals al cel ni tremolors de terra,
Ella apareix,
Negra. Ben afilada.
Sempre el mateix regust a la boca,
L’oloro anticipadament, com el frec de la serp entre les fulles,
Fins que noto el verí destilant-se al cervell,
Constant, cruel, irracionalment obtús.

Ni la força dels ulls tancats,
Ni la certesa de la falsetat,
Ni la calma dels núvols darrera el vidre,
Res l’atura en el seu camí cap a la meva infelicitat.

Miro endavant i vull tornar enrera,
Repasso patrons i conductes,
Tot em duu a la racionalitat,
Però no és fácil de vèncer,
S’amaga per enganyar-me,
Per fer-me creure en la victòria,
Però batalla rera batalla,
Vaig sobrevivint a les batzegades.

oh! ara que ja he començat el doctorat en Comunicació i Humanitats a la URL només faig que suspirar per aquestes dues joies:

THE CINEMA OF KRZYSZTOF KIESLOWSKI: VARIATIONS OF DESTINY AND CHANCE

DOUBLE LIVES, SECOND CHANCES: THE CINEMA OF KRZYSZTOF KIESLOWSKI

ja queda menys per poder visionar tot el Decàleg sencer :))

avui estreno nova categoria, Seeleangst, que vol dir en alemany ansietat. He triat la paraula en alemany, primer per la meva debilitat per l’idioma i també perquè aquesta mania :) germànica de les paraules compostes em fascina. A punt vaig estar de triar la paraula Unruhe, que literalment vol dir: intranquilitat. Però Seeleangts em va semblar que reflectia exactament el que per mi significa l’ansietat: por de l’ànima.

A partir d’avui segurament anireu trobant petites informacions sobre aquest trastorn que evidentment ha engendrat artistes superbs. Per començar, ni més ni menys que l’Emily Dickinson, qui ho havia de dir.

De fet, l’ansietat és d’aquells trastorns que fan de molt malt traduir en paraules, perquè com expliques el nus al centre del pit, amb un dolor tan intens que sembla que t’estiguin foradant? és complicat. Per això, un petit tribut a aquells que han sabut donar-li la volta i deixar-nos mostres del que l’art li deu al patiment.