…en Manuel Forcano és un poeta que vaig descobrir fa relativament poc, un any i mig potser més, amb Corint, després ja no vaig poder parar. Cada poema és un pedaç de vida nua, entre l’angoixa i el desig, un reflex del que de vegades sentim, com ara:
Aparences
Tot sembla clar i en ordre.
els carrers i les voreres,
el llenguatge senzill dels semàfors,
un vent suau que passa,
a casa les habitacions tancades,
la roba plegada als armaris,
els llibres ben endreçats
i el verd calm dels arbres
enllà de la finestra.
Però si mires bé i t’acostes, al revés de les fulles
descobriràs manolls entrelligats de nervis
encrespats amb fúria i quasi elèctrics,
crits.
Manuel Forcano