Avui he descobert la Júlia Costa i Coderch, gràcies al blog Poesia Infantil i Juvenil, que li dedicava una entrada amb motiu del Dia de la Dona. Estirant del fil he arribat al blog de la poeta, Tèrbol Atzur, el títol del qual ja és una declaració d’intencions. La Júlia Costa parla a Tèrbol Atzur de la poesia escrita per dones a la literatura catalana. La poeta té altres dos blogs, La panxa del bou i Caracteres ocultos, als qual recomano fer-hi un cop d’ull.
I entre el mar d’entrades d’un i altre blog, he trobat una cançó que m’ha recordat moments de fa molt de temps. De quan anava a la universitat allà al final de la Rambla de Barcelona, de passejades pel Raval amb un molt amic meu, de les festes a casa d’una amiga que vivia a prop de l’altra Rambla, la del Raval, de les classes d’alemany a l’EOI i dels milers de moments, persones i indrets d’aquest barri que han passat per davant meu en aquest temps.
I m’ha fet falta aquesta cançó per retrobar-me amb un barri que acull sense preguntar-se com s’ho farà per continuar endavant.
La perruquera del Raval
La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.
Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.
Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.
Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.
La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.
Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.
Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.
Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.
La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.
Llavors el cor de la ciutat
és de la Rambla al Paral•lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.
Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.
Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.
I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.
Júlia Costa
que vagi de gust